Infraestuctura TIC

Un dels elements indispensables d’una Ciutat Intel·ligent és una plataforma tecnològica transversal que integre els diferents serveis públics (mobilitat, seguretat, turisme, eficiència energètica, enllumenat, gestió de residus, etc.) i que permeta, a través de l’anàlisi i el tractament de la informació, millorar la gestió de la ciutat.

Les plataformes de ciutat intel·ligent són solucions complexes basades en arquitectures que incorporen diferents components i que s’han d’adaptar a les singularitats de cada institució. La norma UNE 178104 d’AENOR defineix els components bàsics. En essència, la plataforma s’estructura en diferents capes d'informació:

• Capa d'adquisició i distribució de la informació: s’ocupa del tractament de múltiples fonts d'informació (sistemes i sensors amb diferents tecnologies i protocols) i de la transformació de les dades en informació.

• Capa d'emmagatzematge i anàlisi de la informació: s'ocupa de l'anàlisi estadística i predictiva de dades i de gestionar grans quantitats d'informació (Big Data), tant estructurada com no estructurada.

• Capa de presentació de la informació: s’ocupa de la generació d'informes, visualització de quadres de comandament, gestió de dades obertes, consulta d'estadístiques d'ús i la presentació de dades en mapes.

L’Ajuntament ha iniciat el desplegament d’alguns mòduls de la plataforma: Sentilo com a component que recopila, gestiona i distribueix informació que arrepleguen els sensors IoT, la base de dades que emmagatzema les dades massives (Big Data), SIG-O com a Sistema d’Informació Geogràfica i el Geoportal com a visualitzador de mapes i publicador de dades obertes.

Es preveu la incorporació de nous components fins a completar la plataforma: un magatzem de dades (Data Warehouse) que estructure i emmagatzeme la informació fonamental, sistemes experts que utilitzen el coneixement i la intel·ligència artificial per a prendre decisions i actuar, una solució d’intel·ligència empresarial (Business Intelligence) per a analitzar i visualitzar la informació, un portal de dades obertes (Open Data) per a publicar dades obertes, solucions de presentació de la informació, etc.

La xarxa de fibra òptica municipal és l’eix principal de la interconnexió d’alta velocitat entre els edificis i instal·lacions municipals.

El disseny de la xarxa previst consisteix en un anell troncal de 64 fibres que unirà els cinc nodes principals de commutació i una topologia en estrella fins a la resta de nodes perifèrics.

Aquesta xarxa de fibra òptica compta amb la més avançada tecnologia de commutació, basada en enllaços de 10 gigabit entre nodes de commutació i enllaços gigabit redundants per a cada seu, amb la qual cosa els edificis municipals es comporten en l’àmbit de comunicacions com si foren un únic edifici, amb un substancial estalvi dels costos de transmissió.

Enguany es preveu desplegar l’últim tram de l’anell que uneix els principals nodes de commutació i arribar a les sis seus perifèriques on és viable la connexió amb fibra òptica.

Per altra banda, també es pretén enllaçar la xarxa de fibra òptica amb els quadres de comandament de l’enllumenat públic en les zones on es preveu ampliar la xarxa B-PLC.

L’Ajuntament disposa d’edificis i instal·lacions municipals molt allunyades del nucli urbà que requereixen una connexió a Internet de banda ampla i accés als serveis telemàtics corporatius però on, tanmateix, no és viable econòmicament fer arribar la xarxa de fibra òptica municipal. En aquests casos, es recorre a la instal·lació de radioenllaços amb altres edificis on sí que arriba la xarxa de fibra òptica. Es tracta d’una alternativa barata encara que no tan fiable i robusta com les connexions per cable.

En una primera fase del projecte s’han connectat quatre instal·lacions municipals a través de radioenllaços. Es preveu ampliar la xarxa de comunicacions sense fils per arribar a tots els edificis i instal·lacions municipals restants.

La progressiva expansió de la xarxa de fibra òptica municipal juntament amb l'ús puntual de radioenllaços per a arribar a les ubicacions més llunyanes ha fet possible la concentració dels serveis de telecomunicacions (telefonia fixa i accés a Internet) en els dos centres de dades principals de l’Ajuntament i, en conseqüència, ha suposat una millora en l’eficiència del servei alhora que un important estalvi econòmic.

Per altra banda, recentment s’ha aconseguit una rebaixa important en les tarifes de telefonia i Internet mòbils.

No obstant això, les necessitats creixents de més i millors serveis de telecomunicacions mòbils i connexions a Internet simètriques i garantides de gran amplada de banda així com l’evolució de noves tecnologies de telefonia (troncal SIP) fan necessari abordar de forma conjunta una nova contractació pública dels serveis de telecomunicacions municipals.

Els edificis intel·ligents són aquells en què les instal·lacions i sistemes permeten una administració i control integrats i automatitzats per a augmentar l'eficiència energètica, la seguretat i l'accessibilitat.

Aquest pla inclou diverses accions de millora dels equipaments municipals: eficiència energètica, videovigilància, detecció d’intrusions, control d’accessos, etc. El que pretén aquest projecte és la sensorització dels diferents sistemes dels edificis i instal·lacions municipals i la implantació d’un BMS (Building Management System).

Amb aquesta infraestructura, els tècnics municipals podran controlar els canvis dels punts d'ajust (per exemple la temperatura) o la temporització d'esdeveniments i l'estat dels components de l’edifici per a obtindre una visió general de les condicions internes de l'edifici. El sistema enviarà alarmes als responsables de manteniment si se supera un valor assignat o es deté el funcionament dels dispositius.

L’Ajuntament compta amb dos CPD (centres de processament de dades) principals ubicats en edificis diferents i interconnectats amb un troncal de fibra òptica. Aquesta infraestructura té una importància crítica en el funcionament de l’administració municipal. L’Esquema Nacional de Seguretat, regulat pels reials decrets 3/2010 i 951/2015 estableix les característiques tècniques que han de complir les xarxes i sistemes que constitueixen els CPD per tal de resistir, amb un determinat nivell de confiança, els accidents o accions il·lícites o malintencionades que comprometen la disponibilitat, autenticitat, integritat i confidencialitat de les dades emmagatzemades o transmeses i dels serveis que ofereixen o fan accessibles.

Tot i complir amb els requisits tècnics establits per l’Esquema Nacional de Seguretat, l’evolució constant de les tecnologies i l’aparició de noves amenaces de seguretat ens obliga a realitzar un esforç continu en l’actualització d’aquests sistemes crítics.

Així doncs, es preveu actualitzar i millorar de forma progressiva l’equipament dels CPD: electrònica de xarxa, sistemes d’emmagatzematge, de còpies de seguretat i d’alimentació ininterrompuda, accessos no autoritzats i protecció contra incendis, etc.

La millora de l’equipament TIC és essencial perquè el personal municipal puga desenvolupar el seu treball de manera eficient, ja siga mitjançant escriptoris virtuals, equips de sobretaula o dispositius mòbils.

Actualment es disposa d’un sistema de virtualització d’escriptoris que permet l’optimització de recursos disponibles mitjançant la creació de plantilles per a diferents perfils d’usuari. Es preveu l’actualització del sistema a les noves versions per a millorar la gestió dels usuaris i l’increment de recursos de maquinari per a augmentar el nombre de terminals virtualitzats.

Per altra banda, estem portant a terme un pla de renovació dels equips de sobretaula amb la instal·lació de pantalles de gran format o doble pantalla, segons els casos, per a adaptar els llocs de treball a la gestió sense paper.

Finalment, estem en procés d’implantació d’un sistema d’administració centralitzada dels ordinadors de sobretaula i d’un MDM (Mobile Device Management o gestió de dispositius mòbils), per al monitoratge, administració i protecció dels dispositius mòbils

La protecció contra ciberamenaces és un repte cada vegada més exigent, ja que els sistemes municipals estan contínuament exposats a atacs informàtics de tot tipus. L’Esquema Nacional de Seguretat regula les mesures a adoptar per part de l’Administració com a prestatària de serveis públics, imposant processos, sistemes i procediments per a aconseguir un nivell raonable de seguretat.

Algunes de les eines que ha d’incorporar la plataforma de seguretat informàtica són:

• Tallafocs redundants de primer i segon nivell de seguretat perimetral.

• Moduladors de càrrega i tallafocs de nivell set.

• Sistemes contra correu brossa i bloqueig de correus maliciosos.

• Antivirus de llocs d’usuaris en gestió centralitzada.

• Gestió de certificats digitals de servidor i usuaris.

• Sistemes centralitzats d’autenticació d’usuaris (Directori Actiu, LDAP).

• Sistema de registres d’activitat i anàlisi.

• Software de monitoratge de sistemes i anàlisis de xarxa.

• Software d’auditoria de seguretat informàtica tant interna com externa.

• Sistema d’accés remot segur.

El projecte preveu la creació d'un identificador únic digital per als ciutadans de Vinaròs que podrà utilitzar-se en diferents suports (targeta física, telèfon intel·ligent, etc.) i amb diferents tecnologies. Este identificador permetrà als veïns i visitants del municipi identificar-se i accedir als servicis i instal·lacions municipals (transport públic, instal·lacions culturals i esportives, biblioteques, etc.) , actuar com a mitjà de pagament si és procedent i, inclús, utilitzar-se per al vot electrònic en processos de participació. El projecte explorarà la possibilitat d'utilitzar la tecnologia de cadena de blocs (blockchain) per a la gestió de les identitats digitals.

Addicionalment, per mitjà de la firma de convenis de col·laboració amb altres entitats o administracions, podrà ser reconegut per tercers i permetrà així l'accés a servicis i prestacions oferits per estos.

L’Ajuntament ja ha iniciat una estratègia de migració al núvol pel que fa a les aplicacions informàtiques. La gestió de registre, d’expedients electrònics, la seu electrònica, el sistema d’informació geogràfica i, en breu, la solució de gestió documental i de treball col·laboratiu són aplicacions contractades sota el model SaaS (Software as a Service), és a dir, que es troben en el núvol dels diferents proveïdors. Aquesta tipologia de solucions anirà imposant-se, ja que els avantatges que suposa (reducció de temps d’implantació, menor inversió inicial, reducció de costos, compatibilitat amb la majoria de dispositius, mínim esforç de manteniment per part del client, escalabilitat, major disponibilitat i seguretat, etc.) superen cada vegada més als desavantatges (desconfiança respecte a la seguretat i privacitat de les dades, dificultat d’integració amb altres aplicacions, etc.)

Respecte a la migració al núvol de la infraestructura, el que es denomina IaaS (Infrastructure as a Service, infraestructura com a servei), l’Ajuntament es troba en una situació idònia per tal d’abordar-la amb èxit: tots els servidors estan virtualitzats, la infraestructura de xarxa està ben dimensionada i estem en procés de renovació del sistema de seguretat perimetral.

En els pròxims anys la infraestructura d’emmagatzematge de dades quedarà amortitzada i serà el moment de donar el pas cap a l’administració en núvol o Cloud.